Retalls de premsa de l´època:

(Revista Destino)… Sus Temas taurinos son algo más que pura estética ya que intentan reflejar la lucha entre el miedo del hombre y su destino; sus pinceladas parecen a veces relámpagos que iluminan y descubren el porqué del lance o el muletazo, queda explicado el valor y el ánimo del torero y la fuerza o la bravura del toro.M.Cruz

(Revista Destino)… Desarrolló una individualidad original,vigorosa y relevante,tanto por su peculiar estilo-vario y fluctuante, generalmente en trazos al pincel rápido y a grandes manchas sintetizaoras-, cuanto por la verdad de su transcripción exacta del asunto. Juan Cortés

(Revista Destino)…El color le importaba menos en este tema solar y cromático. Importaba el hombre y el movimiento, el toro y la muerte, la sorda monotonía del valor más que el oro y las luces. Néstor Lujan

En los dibujos de  Francisco J. Coll el peso se mueve constantemente de una forma escultórica. Todo el drama y la belleza del espectáculo parecen haber sido capturados con un ojo mágico.(Destino

El 22 d’octubre SalaBassas presenta una mostra d’art gràfic

de nombrosos artistes plàstics realitzat al taller Vallirana

Des de la seva fundació, ja fa més de trenta anys,  el taller Vallirana

s’ha posat al servei dels més prestigiosos i acreditats artistes contemporanis

per produir edicions limitades que permeten la difusió de la seva obra i s’ha convertit així en un dels més prestigiosos tallers d’art gràfic de la ciutat.

En aquesta mostra que us oferim hi trobareu obres signades per pintors, poetes, dibuixants i arquitectes.

ANTONI TÀPIES  * JOAN MIRO  *  FREDERIC AMAT

RÁFOLS CASAMADA* MIQUEL BARCELÓ  *  ROBERT LLIMÓS

JAVIER MARISCAL *  GUINOVART  *  PALAZUELO  *

· PHILIP STANTON   * PERICO PASTOR   * SILVIA GUBERN

* NAZARIO * JOAN BROSSA  * RIERA i ARAGÓ  * BOMBELLI  *

*NARCIS COMADIRA  *  CARLOS PAZOS * MARIA GIRONA  *

XANO ARMANTER  *  SOLEDAD SEVILLA  *  ÁNGEL JOVE  *

Potser sí que és aquest un intent dissortat, o més aviat insensat, per a trobar un comú denominador en arts diverses,ja que el que pot succeir és que senzillament aquest element aglutinant no existeixi. Però en el món de les formes, la prova i el canvi, també el canvi producte de l’atzar, il·luminen sovint nous camins

Contràriament a allò que probablement ens suggereix la idea inicial d’atmosfera, per a mi les formes que la composen són sempre extraordinàriament concretes. I, a més, se circumscriuen d’una manera exacta a l’interior d’un espai determinat, ocupant el lloc precís que els correspon. I, més endavant, seran aquestes formes la petja que es fixarà a la retina en observar un paisatge o un objecte qualsevol: un ambient o una imatge que va relluint, sovint de manera difusa o il·lusòria, però que alhora es clava a la memòria i s’hi queda gravada, conformant una mena de nova realitat virtual.

Aquesta nova realitat experimenta després un procés interior de delimitació, i potser també de simplificació. I, a continuació, sofreix una obligada metamorfosi, condició necessària perquè pugui plasmar-se en el suport o en el mitjà on quedarà patentitzada. En aquest procés de transformació i depuració, viatja a través d’una espècie de diode, de manera que el camí de tornada ja no és possible

És en aquest punt on podem dir que fa la seva aparició l’art. En aquest objecte, un cop manipulat, hi apareixen el risc i la poesia. Però aquesta nova imatge, fruit d’un procés d’artificialitat, es constitueix per si mateixa en una entitat rellevant, que haurà de funcionar amb independència. Haurà d’adquirir el seu significat, i aquest significat haurà de ser categòric i rotund. I un cop acomplerta la seva plasmació, els processos que l’han fet possible ja no se senten més, no tenen ni sentit ni existència. Ens trobem ara en una altra realitat, que té la seva pròpia consistència, el seu propi cos i materialitat, i que és important per si mateixa. Ens oblidem d’allò que han estat els seus ancestres. I a partir d’ara la feina serà una altra.

S’han materialitzat els diferents colors, s’han delimitat els nous espais i la seva distribució. Ara ja podem tornar a parlar de realitat, no de virtualitat. Apareixen els reptes, sensacions de lluita i de goig, neix el treball de preparació, la feina que ens haurà de portar al resultat final: musicalitat, organització, bellesa, suavitat, rotunditat, tranquil·litat, alegria… Però potser parlo només de suggerències. Potser sí. A mi, però, n’estic segur, em fa l’efecte que es tracta de suggerències extraordinàriament belles, que remeten a connotacions diverses, primordialment als sentiments, sempre presents: la tristesa, la malenconia, la ignorància o la incertesa, l’amor o l’odi… En aquest punt, però, vull insistir en que l’art, en la meva opinió, és (entre altres coses, evidentment) l’únic mitjà que permet la plasmació d’un sentiment. Pensem en la pintura, en un poema o en una simfonia. Els humans no hem aconseguit altre sistema de fer que això sigui possible I a més necessitem l’art i en depenem d’una manera absoluta. No sabria explicar per què, però crec que és evident que això és el que passa.

Crec també que és important, almenys ho és per a mi, que tinguem present la relació estreta que es dóna entre les diferents manifestacions artístiques, fins i tot quan tenen disciplines i mètodes diferents, com ho són els de la pintura, la música o la poesia. Com que sorgeixen, però, del mateix substrat, és evident que havien d’interrelacionar-se. I en el meu cas, de totes les combinacions possibles entre les formes d’art, la relació entre la música i la pintura és especialment significativa. El que vull dir és que a mi, que soc -ho confesso- una mica sinestèsic, els sons sovint em suggereixen (o potser hauria de dir que m’exigeixen) uns determinats colors, tot i que no seria adequat deixar de banda la possibilitat del camí invers o la combinació entre arts diferents de la música o de la pintura.

Sobre això se n’ha parlat molt, però jo no crec que sigui forassenyat continuar reflexionant-hi. La subtilitat i la delicadesa característiques de l’art i la precisió requerida per a transmetre el missatge dels sentiments fan que, de moment, per als éssers humans la reflexió, a més d’una cosa grata, sigui permanentment imprescindible.

Oriol Treserra

El primero en llegar fue el mallorquín Sebastià Ramis, hace unos veinte años; le siguió el Taller de serigrafía Vallirana, de Oriol Tresserra i Xavier Todó, y hace unos tres años, en los bajos del edificio, se instalaron Quel Doblas y Andreu Planas, pintores y escultores, después de una larga estancia en el Ampurdán.

Ahora, todos los citados más Lissi Bargalló, vinculada personalmente al Taller Vallirana, exhiben su obra reciente en la Sala Bassas, muy cercana al edificio Grober, y llamada a ser una de las galerías más interesantes de la nueva Barcelona.

Andreu Planas presenta sus óleos más recientes, entre ellos una interesante “serie azul”, en la que se manifiesta la fascinación por las formas elementales y algo salvajes que distingue a este pintor ampurdanés.

Quel Doblas expone varias esculturas en diversos materiales: forja y bronce, en algunos casos pintados al gouache. Doblas cultiva un estilo vinculado con la modernidad radical en su vertiente mediterránea, con evocaciones de lo rural y ecos de los grandes clásicos recientes.

Lissi Bargalló procede del campo del diseño textil y gráfico, y en esta su primera exposición muestra unas interesantísimas acuarelas sobre papel hecho a mano. La obra de Bargalló propone una reflexión sobre los colores y sus juegos posibles.

Sebastià Ramis es uno de nuestros mejores representantes de la figuración. Su pintura es elegante y reflexiva, y en esta exposición propone una serie de retratos de pequeño formato realizados al pastel.

Oriol Tresserra constituye una rareza fascinante en el panorama artístico barcelonés: después de muchos años de aprendizaje en soledad y a la vez en contacto, gracias a su profesión, con los mejores artistas de Europa, finalmente se ha decidido a difundir su obra, de una madurez y una belleza extraordinarias que merecerá la atención de todos los que aman el arte.

Lluis Maria Todó

El pasado jueves, 27 de noviembre, a las 20h, se inauguraron en el barrio de Gràcia de Barcelona dos espacios diferentes y próximos, dedicados a todo tipo de arte contemporáneo de autores reconocidos y noveles.

Espai Taller de l’artista, exposición temporal de un solo artista, que se inaugura con la instalación de nuevas esculturas de Quel Doblas.

Espai Magatzem d’Art, pequeños ámbitos monográficos de diversos artistas y fondo permanente de obra.

Francisco J.Coll

Oriol Treserra

Andreu Planas

Lissi Bargalló

Oriol Treserra

Sebastià Ramis

Quel Doblas

Obra gráfica:

Joan Miró, Chagall, Alexander Calder…